Ciudadanos de Cataluña beneeix l'estafatut
Ciudadanos de Cataluña, el partit "no nacionalista" (nacionalista espanyol, diguem-ho clar) de Boadella i Arcadi Espada, reconeix en aquest vídeo que l'estafatut ZP-Mas no té res a veure amb el del 30 de setembre i, per tant, ja no representa cap perill:
Així doncs, el tòpic que encara fan servir alguns per atacar el NO ("Votareu el mateix que el PP") té una resposta clara: el 'sí' el beneeixen els que es declaren més espanyolistes que el PP. I, per altra banda: algú creu que un estatutet que no canvia res substancial i ens manté encadenat 30 anys més a Espanya desagrada al PP?
Així doncs, el tòpic que encara fan servir alguns per atacar el NO ("Votareu el mateix que el PP") té una resposta clara: el 'sí' el beneeixen els que es declaren més espanyolistes que el PP. I, per altra banda: algú creu que un estatutet que no canvia res substancial i ens manté encadenat 30 anys més a Espanya desagrada al PP?
Enviat a les 23:57 | Enllaç fixe |
32 Comments:
Campaña ciudadana, visitanos
Un cordial saludo
Pilar
Joder, cada dia s´han de veure coses més indignants i lamentables.
Ciutadans de Catalunya posant-se medalles per haver contribuit a desvirtuar l´estatut del 30-S... quina vergonya.
Per cert, t´agafo el video pel meu blog...
Ves, lo que diuen els ciudadanos ara es això
3.- El Govern catalanista i de progrés ha fracassat estrepitosament, el seu projecte estrella -el nou Estatut de Catalunya- és un instrument que no cohesiona la societat catalana, al contrari, la fragmenta, i que crispa la relació amb la resta dels espanyols. Mereix el nostre més absolut rebuig i així es plasmarà en els actes que convocarem en contra d'un Estatut tan perjudicial per tota la geografia catalana.
Barcelona, 11 de maig de 2006.
http://www.ciutadansdecatalunya.com/
Ja li ho preguntaré al Severino demà, i de tota manera la Laura i jo continuem pensant amb votar NO, i lo que facin els ciudadanos es problema seu.
Ciudadanos de Cataluña son un ejemplo de la revuelta de la sociedad civil contra la clase política dirigente.
El PSOE-PSC está demostrando una gran irresponsabilidad, que no augura nada bueno. Y lo va a pagar los políticos los ciudadanos primero, y tal vez después los políticos lo van a pagar. Hay que parar el cercenamiento de libiertades de los ciudadanos.
Por ello aconsejo la lectura analítica del estatuto, para que la gente entienda las trampas que en ella se encuentra.
Un saludo cordial
Rafael (Málaga)
Aquests del Foro Liberal (campanya Abre los Ojos) no permeten deixar comentari si no ets Blogger (de què tenen por, de debatre obertament?), però aquí tenen la meva resposta al seu post "Más sobre balanzas fiscales", que diu que és impossible calcular les balances fiscals:
Por esta regla de tres, tampoco se pueden calcular balanzas fiscales entre España y Francia, porque las empresas de una venden a la otra y viceversa. Eso de la imposibilidad de calcular las balanzas fiscales es una forma de esconder la cabeza debajo del ala.
Como dijo el catedrático de la Universidad Complutense Ángel de la Fuente, hay que publicar
las balanzas fiscales en vez de esconderlas, ya que si no el
Estado "perderá el debate ante la opinión pública por incomparecencia" (y los catalanes podrán decir que si se esconden las cifras es porque hay gato encerrado). Por otra parte, se ha llegado a varios acuerdos en el Congreso sobre la publicación de
las balanzas fiscales, tanto con el grupo socialista como con el popular. Si estos grupos aceptan publicarlas debe ser que sí existe una forma de calcularlas, ¿no? Quizás lo que comentan ustedes del IVA pueda ser una dificultad, pero un economista sabrá resolverla. Por lo que sé hay dos criterios básicos para calcular las balanzas fiscales entre territorios, el del beneficio y el del flujo monetario (este segundo es el más riguroso, y el utilizado por la Unión Europea). En fin, hay numerosa bibliografía internacional sobre balanzas fiscales. Léanla y después hablamos.
Joan
Us recomano aquest article:
http://www.racocatala.cat/articles/10789
Gran finançament han pactat si Senyor.
Això que dieu és una ABSOLUTA MENTIDA. He anat al web d'aquests freakies espanyolistes i hi posa això:
"3.- El Govern catalanista i de progrés ha fracassat estrepitosament, el seu projecte estrella -el nou Estatut de Catalunya- és un instrument que no cohesiona la societat catalana, al contrari, la fragmenta, i que crispa la relació amb la resta dels espanyols. Mereix el nostre més absolut rebuig i així es plasmarà en els actes que convocarem en contra d'un Estatut tan perjudicial per tota la geografia catalana.
Barcelona, 11 de maig de 2006".
Però com que els freakies us enteneu entre vosaltres, us deixo.
Mentir, aunque sea por una buena causa como en este caso, está feo. Ciutadans pedirá el NO al Estatut y ya se está haciendo campaña para pedirlo, pásate por su web y míralo tú mismo.
On hi diu, que Ciudadanos de Cataluña votarà sí?
El que hi diu és que Ciudadanos de Cataluña reconeix que aquest estafatut no té res a veure amb el del 30 de setembre.
Que "divideix la societat" ja ho sabem des del moment en que el que n'ha quedat és un mal estatut: si hagués estat bo, fins i tot ERC hi hauria estat a favor i els ciutadans hi hauríem dit 'sí' encantats. Que ara estiguin tan preocupats per l'abstenció i el resultat del referèndum evidencia que és un mal estatut.
¿La abstención en Catulunya no podría ser una consecuencia de las decepciones y mentiras suscesivas de los partidos nacionalistas y de un PP que parece algunas veces no tiener fuerza moral? ¿Tal vez los ciudadanos de catalunya hayan pensado que el seny no rige en la política?
Puede que sea por eso que Ciutadans de Catalunya haya aparecido. Digo yo. Es una hipótesis.
Un saludo cordial
Rafael (Málaga)
La campanya pel NO s'ha reorientar per a guanyar-la i enlloc d'acusar als altres s'ha de guanyar amb raons i arguments:
1.-Diuen que si guanya el NO serà una tragèdia i ens quedarem com estem.
MENTIDA.Els avenços de l'Estatut
no suposen un canvi de model i obtindrem exactament el mateix que tindrà Andalusia,el Pais Valencià o La Rioja.Uns amb un nou Estatut,d'altres per la via de l'article 150.2 de la Constitució.
2.-Diuen que si guanya el NO no tindrem més diners.
MENTIDA.Els avenços que proclama l'Estatut ja són assumits pel Consell de Politica Fiscal de qui depenia el que deia l'Estatut.
3.-Diuen que si guanya el NO serà una tragèdia.
MENTIDA.Al no hipotecar-nos una generació, l'encaix polític de Catalunya i Espanya queda encara pendent d'una reforma de la Constitució que només pot tirar endavant si guanya el NO.
Penso que els del NO hem de fer una campanya argumentada que deixi als del Sí amb el dubte raonable de que el seu vot pot ser una tragèdia pels que volem la solució que tindrà Euskadi...
L'Homs va tenir la indecència de publicar un article a l'Avui dient que "ja hem recuperat la gallina". Es pot tenir tanta i tanta barra? Veia l'Homs com un nou sobiranista en qui confiar, com l'Antoni Vives, però veig que l'aparell del partit els ha absorvit i del seu "radicalisme sobiranista" no en queda res de res. És una llàstima. Pensava que els convergents de "quarta generaciÓ" eren sobiranistes de veritat, i ara ja no sé quins interessos serveixen.
Pere Gallerí (tan bon home)
JAJA!
REVUELTA DE LA SOCIEDAD CIVIL!
Llavors una manifestació de més de 100.000 persones demanat la independència què és?
Realment fan riure!
Me encantaría hablar con esas 100.000 personas que se manifestaron para preguntarles: ¿Por qué?
Un saludo
Rafael (Málaga)
Guanyarem el NO si donem arguments:
un exemple trobat a Olla de Grills:
Desmuntant l'argumentari socialista sobre l'estatut
Enviat per Puigllançada el dl, 15/05/2006 - 22:36.
Aquests darrers dies he tingut algunes discussions polítiques sobre l'estatut amb persones de tendència socialista, tant de paraula com a través d'internet.
Com que veig que sempre fan servir els mateixos arguments per defensar l'estatut (que els deu haver proporcionat el partit) he decidit fer un recull amb les diverses respostes als seus arguments, per si algú les creu útils.
1) Aquest estatut és el millor d'Europa.
- Només recordar als socialistes que no cal creuar els Pirineus per a trobar un estatut millor. El del País basc del 1979. Sí, de 1979. Que ja contemplava el millor avenç que pot tenir un estatut: un finançament com cal. (que també té Navarra).
2) Aquest estatut millora el finançament de manera important
- L'estatut del 30 de setembre tot i no contemplar el concert econòmic, sí que deia que la capacitat normativa de la Generalitat era sobre TOTS els impostos suportats a Catalunya (Art.204.2) i en retornaria una part a l'Estat -sistema que tot i no ser com el concert basc s'hi acostava- però aquest punt va ser immisericòrdiament ribotejat per el parlament espanyol sota l'atenta mirada d'en Guerra.
Diversos economistes han explicat que passar del 33% al 50 % de l'IVA i l'IRPF NO vol dir cobrar més, sinó que els diners arribaran una mica abans. Vaja, una bestreta. Però que sumat i restat serà molt semblant. (Entretant a Madrid van inaugurant Terminals de Barajas i autovies i aquí anem pagant per tot i hi ha barris amb pobresa).
3) En Zapatero ha complert el que va prometre.
- Tot i que pugui semblar increïble encara hi ha gent que fa aquesta afirmació sense posar-se vermella. Bé, sobre això no cal donar-hi gaires voltes perquè la única cosa que fa és demostrar la barra increïble d'aquell qui vol que ens ho creguem, prenent-nos per imbècils.
4) Sobre l'anterior afirmació hi ha qui de seguida afegeix que el que volien dir era que hi hagués un recolzament majoritari i que fos constitucional.
- I recordant el suport del 90% del Parlament i que el Consell Consultiu ho va retocar aquesta afirmació queda desmuntada. Aquí estaria bé esmentar l'article d'en Vicent Sanchis que es pregunta si l'Estatut d'Andalusia que només està recolzat pel 54% serà refusat com el basc (amb un suport semblant), o amb els andalusos aquesta teoria del suport majoritari no fa falta ...
5) Catalunya ha estat reconeguda com a nació.
- Com ja vaig comentar en un article anterior, l'afirmació que apareix al preàmbul de l'estatut "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària" té el mateix valor jurídic i la mateixa vinculació per a l'estat espanyol que si digués "El parlament de catalunya afirma que la terra és plana". Això no té cap validesa jurídica ni és cap reconeixement, ja que només relata o explica una cosa que va fer el Parlament.
6) Un dels darrers arguments que fan servir quan ja els has rebatut els anteriors és que "si no és amb el PSOE amb qui voleu aconseguir millores per a Catalunya" ? Amb el PP ?
- Aquest argument parteix de la base que el PSOE no és espanyolista i que són els únics amb prou "talante" per a concedir alguna cosa als catalans.
Tampoc descobriré res si afirmo que el PSOE és tan espanyolista com el PP (partit totalment antagònic a la meva ideologia). El que passa és que quan ambdós partits necessiten els vots dels catalans aleshores posen bona cara i ens ofereixen algunes engrunes per a que els proporcionem el poder per a que ens puguin seguir espoliant i menyspreant.
Sense oblidar l'espanyolisme del PP també és interessant recordar al PSOE que durant l'època González es va negar a cedir a Catalunya cap percentatge de l'IRPF amb l'argument que això no era tècnicament possible. I recordar que més tard, quan el PP va necessitar els vots dels catalans, aleshores va cedir el 15 % de l'IRPF amb la posició contrària del PSOE que aleshores va passar a l'oposició bramant que els andalusos perdrien diners.
Per tant, de la mateixa manera que el PSOE ara ens concedeix 4 molles amb el nou estatut perquè necessita els vots catalans (als bascos els va tancar la porta als nassos -amb molt talante- perquè no els necessita), quan el PP necessiti els vots dels catalans també acabarà cedint en algunes coses.
Com diuen en castellà "Menos lobos caperucita". PSOE i PP són igual d'espanyolistes i nomñes cedeixen (poc) quan necessiten els vots.
De manera que això de fer-se els únics imprescindibles "NO COLA".
I afegir que a pesar del gran espanyolisme del PP, mai es van atrevir a plantejar el tancament de Ràdio 4 ni el circuit català de RTVE com ara fan els "talantosos" del PSOE.
7) Què preferim avançar una miqueta (aquí ja reconeixen la petitesa dels avenços) o quedar-nos com estem ?
- Aquí ja entra en joc la curtesa de mires política i l'interés en no fer enfadar el PSOE.
Acceptar aquests petits avenços sense poder fer cap passa endavant en els propers 25 anys servirà només per a que cada dia Catalunya vagi cap avall i d'altres territoris com Madrid cap amunt. I demostrarà, una vegada més, que els catalans som mesells i ens deixem prendre el pèl mentre ens espolien. Vaja, "cornuts i pagar el beure".
Alguna vegada a la vida també està bé saber plantar-se, per a que et respectin. Els bascos quan ha convingut han sabut dir que no. I en democràcia s'han trobat amb cops de porta a la cara, però també han aconsseguit més avenços que els catalans, perquè a Madrid tenen clar que saben dir que no. (Només cal recordar els darrers "cupos" renovats molt avantatjosos per a ells)
Ja que els dos partits que s'estimen Catalunya no han sabut anar junts per a apretar el PSOE i aconseguir millores per al país, com a mínim que la societat civil doni un clar exemple amb el referèndum.
8) Votar que No és posar-se a l'alçada del PP.
- Bé, aquí del que es tracta és de votar en conciència. Si l'estatut no m'agrada o Voto que NO o voto Nul (cadascú que faci el que consideri oportú depenent del sentit que vulgui donar al seu vot). Però si després de veure les quatre rampoines que han quedat de l'estatut del 30 de setembre i d'haver vist el comportament d'alguns que s'han posat a retallar com a posseïts, s'arriba a la conclusió de votar No o Nul, aleshores canviar el vot perquè el PP també vota No, seria tenir MOLT POCA PERSONALITAT. Cadascú ha de votar allò que creu, sense importar-li el que fan els altres.
I finalment afegir només un argument contrari. Recordar que fa uns mesos el Conseller Saura va fer una llista força llarga amb competències de l'estatut de 1979 que avui a 2006 encara estan pendents de ser traspassades. Han passat 27 anys i encara no s'ha desenvolupat tot l'estatut del 1979. Per la qual cosa la pregunta és quan ens donaran realment les competències d'aquest estatut del 2006 ? L'any 2033 ?
Si els socialistes surten amb nous arguments ja els aniré afegint ...
Rafael: jo era una de les persones que es va manifestar, omplint la Gran Via de Barcelona de punta a punta.
El fet que preguntis "per què" ja indica que mai ho entendràs. Doncs perquè NO VOLEM SER ESPANYOLS, i prou! Si demà ve França i et diu que el teu idioma és el francès, la teva pàtria França i els teus impostos se'ls pagues l'hisenda francesa, què li diries? Doncs EXACTAMENT EL MATEIX SENTIMENT tenim tots aquells catalans. Si ara tu dius que no ens entens, no demanis més explicacions.
Un punto básico.
¿No cree usted que las personas son mejores cuando aprenden a trabajar juntos en pos de nobles fines?
De ahí el ¿Por qué? ¿Por qué hay políticos dispuestos a desunir a las personas? ¿Por qué han convencido a mucha gente de una cosa que es de sentido común?
Un saludo cordial y buenas noches.
Rafael (Málaga)
Un punto básico.
¿No cree usted que las personas son mejores cuando aprenden a trabajar juntos en pos de nobles fines?
De ahí el ¿Por qué? ¿Por qué hay políticos dispuestos a desunir a las personas? ¿Por qué han convencido a mucha gente de una cosa que es de sentido común?
Un saludo cordial y buenas noches.
Rafael (Málaga)
Rafael: perquè la unió s'ha de fer VOLUNTÀRIAMENT, no pas en nom d' "una unidad de destino en lo universal".
Treballa pitjor un andorrà o un monegasc per ser qui és? Més encara, treballa pitjor un espanyol o un francès? Si la independència és quelcom tan "nociu", perquè no hi renuncia, Espanya? De la mateixa manera, si la unió s'ha de fer voluntàriament, la separació també ha de poder ser unilateral i s'ha d'entendre com un procés pacífic. Pensi en un MATRIMONI i ho veurà clar. És vostè partidari del "hasta que la muerte los separe" o té una concepció una mica més moderna (i realista) del mateix?
Soy partidario del "hasta que la muerte nos separe", una clara expresión de compromiso sólido. Cuando no hay compromisos en la sociedad, ésta se diluye, deja paso a la anarquía y a la ley del fuerte.
Un salado cordial
Rafael (Málaga)
corrección:
...la ley del más fuerte.
Rafael (Málaga)
Rafael, ara sí que t'has retratat.
I quin compromís és aquell dels que mai han pogut signar aquest compromís? El compromís "diví", potser? A Catalunya, només els majors de 45 anys han votat la "Constitución". I ho van fer sota la coacció de "O esto, o no hay democracia". I del País Basc què me'n dius, que no va ni acceptar-la? Aquesta és la teva "democràcia"! Fa pena, sincerament.
Et diré una cosa: a mi em faria autèntica VERGONYA si, posem, a Tarragona hi hagués partits "nacionalistes tarragonins". Més vergonya em faria si sumessin majoria, i encara més si ho fes des de fa 20 anys (com a Catalunya passa amb CiU+ERC). Per als espanyols no, els hi sembla del tot "normal". Però bé, també els hi sembla "normal" que la cessió del castell de Montjuïc OBLIGUI a posar-hi la bandera espanyola. Quina classe de país és aquell que ha d'IMPOSAR la bandera als que hi viuen? VERGONYA!
Sí senyor, el Rafael ja s'ha ben retratat. Què esperem d'un espanyol que no accepta el dovorci perquè "es más importante respetar la sagrada unión" i bla bla bla. Comprometre's és bo, Rafael, només si ha estat un compromía voluntari, però de totes maneres tothom té dret a canviar lliurement d'opinió. Quina pèrdua de temps discutir amb tu. I tu ens dius tancats?
Discutir amb un espanyol és inútil.A la península només respecten als portuguesos perquè ténen Estat.
Què es pot esperar d'una gent que anomenen "espanyol" a la llengua castellana? Us imagineu que els anglesos anomenessin l'anglès llengua britànica? O que els russos anomenessin llengua soviètica al rus en temps comunistes?
Les monarquies,com els Estats nascuts a través d'imperis i la força de les armes,ténen els dies comptats.
La gent serem lliures. I el de Málaga procurarà per ell i no es ficarà amb els veïns i només compartirem el que ens és comú: a EUROPA,no pas a la presó d'Espanya.
Rafael: tant costa d'entendre que els catalans volem una autonomia com Portugal i que volem canviar el marc espanyol per l'europeu?
Costa molt d'entendre?
Tendré que hacer alguna aclaración para evitar malentendidos.
El matrimonio para mí es una institución sagrada basada en el compromiso. Pero para mí ni España en su totalidad y ni Cataluña en particular son sagrados, no soy un sujeto al servicio de un "credo" nacionalista. No aconsejo a nadie que lo sea.
¿Os acordais de esa máxima que decía "Todo por la patria"? Esa en realidad es una máxima nacionalista. Ciertamente un patriota ama su país (y a sus compatriotas), pero no puede en ningún caso abdicar de su dignidad humana, o de sus principios básicos para servir a la causa del nacionalismo.
Ahora bien la disolución de compromisos que hacen posible que seamos mejores personas, es malo para la sociedad y para las personas que lo integran.
Es una opinión que ruego tomeis en consideración.
Gracias por su atención.
Rafael (Málaga)
P.D. Espero que continuemos con este debate si el moderador así lo desea en el capítulo "Una carta per a difondre" o más adelante.
Mira, Rafael, jo no espero continuar cap debat amb tu perquè amb aquestes màximes ridícules tretes d'algun manual de filosofia barata ja es veu que la teva preparació és molt justeta. Forma't una mica, i quan acabis ens truques.
Usted (ser anónimo) desprecia mis argumentos,los descalifica, pero no los discute. ¿Por qué? Soy un hombre sensato, creo, con capacidad para tragarme mi orgullo cuando éste impide que mi razón funcione. ¿Y usted?
Rafael (Málaga)
Si que els discuteixo els teus arguments, Rafael, i no només jo, però tu no escoltes i insisteixes en principis generals que no s'aguanten. De fet, ets tu qui mai no es molesta a contestar les observacions que se't fan. Els teus arguments han estat clara i contundentment discutits, però tu ho ignores i continues amb la teva pluja fina de paraules buides.
Ser Anónimo
Ser anónimo - Los principios generales al no ser respectado por las personas ni apoyados no funcionan. Claro no se aplican.
Los ciudadanos deberían crear espacios de libertad y justicia en los que estos puedan dar lo mejor de sí mismo a la sociedad.
Con el nuevo estatuto de Cataluña eso no creo que sea posible.
Porque el mismo sistema educativo será definitivamente estrangulado y el sistema judicial controlado por la Generalitat.
Un saludo cordial
Rafael (Málaga)
P.D. Nunca ciudadanos españoles se jugaron tanto en una reforma autonómica.
Rafael (Málaga)
Per començar, noi, dius coses que no són certes: "el mismo sistema educativo será definitivamente estrangulado y el sistema judicial controlado por la Generalitat". Vinga, entrem en el cos a cos i deixem-nos de màximes i grans principis. Et prego que em justifiquis això que acabes de dir: sistema educatiu estrangulat i sistema judicial controlat per la Generalitat (i en tot cas, en la mesura que això segon sigui veritat, si l'important és qui controla què o bé l'efectivitat amb què es gestionin les coses). Justifica aquestes afirmacions o altrament consideraré que ets un agitador que només deixa anar consignes al dictat del PP.
Ser Anónimo
No aconsejo seguir siempre las consignas de un partido. Porque hay ciertas cosas que usted y yo podemos ver que ciertas organizaciones no queiren ver. Ahora, sobre el estatut te aconsejo que leas el artículo 6 y el artículo 32 y juzgue por usted mismo el lío en el que estareis en cuanto el proyecto de nou estatut sea aprobado.
Un cordial saludo
Rafael (Málaga)
P.D. Los artículos citados o son un poco contradictorios o una trampa para el sistema administrativo y la sociedad.
On és la contradicció, segons tu, Rafael? Potser penses que el fet que el català sigui llengua preferent a Catalunya és discriminatori per algú? Potser sí quan tens moral de conqueridor, però a mi em sembla el més lògic del món, tot i que tinc arrels (i no poques) castellanoparlants a la meva família, però mai m'ha donat la gana de convertir-me en "immigració conqueridora", un terme que Víctor Alexandre cita als seus llibres, i que atribueix a Jordi Llimona (no sé a quin Jordi Llimona es refereix, però).
El català, llengua preferent a Catalunya? Ui, fuig, quina raresa més rarota! És evident que el castellà és la llengua catalana per excel·lència, oi? Els castellans van fundar Barcelona! Ho ha dit l'ABC! (i l'ABC mai no menteix, ni tan sols quan parla de Carod) De fet, Amílcar Barca era de Salamanca i ja defensava l'Archivo!
A veure si t'haurem de coronar com a Rafael el Conquistador (ni que sigui només simbòlicament).
Publica un comentari
<< Inici