La sociovergència, a sac!
Els mitjans de la sociovergència (n'hi ha algun que no ho sigui?) ja van a sac. Després d'haver criticat ERC la setmana passada quan va optar pel nul, dient-los que no eren prou valents pel NO... ara que ERC ha optat pel NO l'ataquen brutalment. Ni un article defensant la coherència d'Esquerra, la única que encara defensa l'estatut del 30 de setembre i en denuncia les brutals retallades... i mira que seria fàcil il·lustrar-ho amb el "nos hemos cepillado el Estatuto" o la mani del 18-F. Es veu que per a TV3 aquella manifestació mai no va existir (en tots els resums que fan del procés estatutari mai apareix).
L'Avui i RAC1 han estat un miratge i finalment s'han plegat als seus propietaris (Grupo Godó i Planeta) en la tasca d'encolomar-nos aquest estafatut. Recordeu que en Más va signar el "pacte de la vergonya" just després que els empresaris catalans el pressionessin per tancar el tema. Ara els empresaris estan complint la seva part del pacte: "Arturo: tú firma lo que sea; nosotros ya nos encargaremos de venderlo".
Avui els opinadors de RAC1 eren Màrius Carol i Francesc-Marc Álvaro (reconeguts convergents) i Gemma Calvet (propera a PSC/ICV). D'això se'n diu pluralisme! Cal plantar-se i dir finalment: Si l'independentisme és un 17% del parlament català, on és la seva quota mediàtica? La resposta és: enterrada. I per a saber-ne el perquè hem d'establir una comparació:
Oi que contemplem cada setmana a l'Àgora de TV3 com l'ultraespanyolisme (Marhuenda, Girauta, Porta-Perales, César Vidal, Arcadi Espada) hi és present? Doncs hi és perquè la seva presència vesteix de catalanisme PSC i CiU. En canvi, els opinadors independentistes són sistemàticament silenciats i censurats perquè ells sí que farien evident el sucursalisme de PSC (=PSOE) i el regionalisme de CiU. Per això són tan perillosos! Per això es menysprea aquells dels quals l'únic "pecat" és que defensen per a Catalunya el mateix nivell d'autogovern que Dinamarca, Holanda... o Andorra. Perquè, penseu-hi:
• Ha existit mai l'andorrafòbia, a Espanya? Han fet mai els espanyols boicot als productes andorrans?
• Espanya pot imposar a Andorra una línia de molt alta tensió? En pot decidir les infrastructures?
• Pot treure-li el cabal d'un riu ("Plan Hidrológico")?
• Espanya recapta els impostos dels andorrans i en retorna el què li rota?
• Tenen algun problema les seleccions andorranes, per competir internacionalment? Les boicoteja Espanya, com sí fa amb les catalanes?
• Té algun problema Andorra per parlar amb veu pròpia -i en català- a l'ONU?
Ja ho veieu, aquesta és la "desraó" de l'independentisme, un ideari que tracten com si fos propi d'infants. No veuen que els veritables infants són ells, que incapaços d'apostar perquè Catalunya decideixi el seu futur com un adult, encara deleguen en la "mare" Espanya. Una mare que, ja ho sabem prou bé, ens ha tractat sempre amb molt d'amor. Ja és ben cert que estem envoltats de lil·liputencs!
L'Avui i RAC1 han estat un miratge i finalment s'han plegat als seus propietaris (Grupo Godó i Planeta) en la tasca d'encolomar-nos aquest estafatut. Recordeu que en Más va signar el "pacte de la vergonya" just després que els empresaris catalans el pressionessin per tancar el tema. Ara els empresaris estan complint la seva part del pacte: "Arturo: tú firma lo que sea; nosotros ya nos encargaremos de venderlo".
Avui els opinadors de RAC1 eren Màrius Carol i Francesc-Marc Álvaro (reconeguts convergents) i Gemma Calvet (propera a PSC/ICV). D'això se'n diu pluralisme! Cal plantar-se i dir finalment: Si l'independentisme és un 17% del parlament català, on és la seva quota mediàtica? La resposta és: enterrada. I per a saber-ne el perquè hem d'establir una comparació:
Oi que contemplem cada setmana a l'Àgora de TV3 com l'ultraespanyolisme (Marhuenda, Girauta, Porta-Perales, César Vidal, Arcadi Espada) hi és present? Doncs hi és perquè la seva presència vesteix de catalanisme PSC i CiU. En canvi, els opinadors independentistes són sistemàticament silenciats i censurats perquè ells sí que farien evident el sucursalisme de PSC (=PSOE) i el regionalisme de CiU. Per això són tan perillosos! Per això es menysprea aquells dels quals l'únic "pecat" és que defensen per a Catalunya el mateix nivell d'autogovern que Dinamarca, Holanda... o Andorra. Perquè, penseu-hi:
• Ha existit mai l'andorrafòbia, a Espanya? Han fet mai els espanyols boicot als productes andorrans?
• Espanya pot imposar a Andorra una línia de molt alta tensió? En pot decidir les infrastructures?
• Pot treure-li el cabal d'un riu ("Plan Hidrológico")?
• Espanya recapta els impostos dels andorrans i en retorna el què li rota?
• Tenen algun problema les seleccions andorranes, per competir internacionalment? Les boicoteja Espanya, com sí fa amb les catalanes?
• Té algun problema Andorra per parlar amb veu pròpia -i en català- a l'ONU?
Ja ho veieu, aquesta és la "desraó" de l'independentisme, un ideari que tracten com si fos propi d'infants. No veuen que els veritables infants són ells, que incapaços d'apostar perquè Catalunya decideixi el seu futur com un adult, encara deleguen en la "mare" Espanya. Una mare que, ja ho sabem prou bé, ens ha tractat sempre amb molt d'amor. Ja és ben cert que estem envoltats de lil·liputencs!
Enviat a les 11:04 | Enllaç fixe |
10 Comments:
Acabo de leer su columna. Y tengo que decir que efectivamente el imperio mediatico está en contra de las voces críticas al nou Estatut.
Es cierto que los políticos tratan como niños a los ciudadanos.
Pero la sociedad civil ahora debe enfrentarse a estos políticos que engañan sistematicamente a los ciudadanos.
En ningún caso ningún ciudadano de este país puede admitir que se le imponga el pensamiento nacionalista,con una nueva "dictadura de las pantallas de plasma" y que además se institucionalice vía le orgánica.
Visca els ciutadans lliures!!! Sempre!!!
Rafael(Málaga)
Un administrador del bloc ha suprimit aquesta entrada.
Rafael, pensa un moment: la "Constitución Española", que proclama una ÚNICA nació, el deure de saber una ÚNICA llengua i posa l'EXÈRCIT com a salvaguarda de la integritat territorial (fins i tot contra la voluntat dels ciutadans)... no imposa cap pensament nacionalista?
"Antes se ve la paja en el ojo ajeno que la viga en el propio."
Au, aviam si lluites amb tantes ganes contra el pensament nacionalista que imposa la "Constitución"!
Molt bo l´article!!!
A seguir endavant amb el blog i amb el NO a l´estatut.
He pejat aquest article a : http://salodelectura.blogspot.com/
Espero que no i hagi cap inconvenient!!!
Gràcies.
La constitución fue fruto de un grupo de españoles y aceptada por los ciudadanos en referendum. Esta es reformable y es un instrumento para facilitar la concordia de todos los ciudadanos de España y las buenas relaciones con el resto del mundo.
Este instrumento fue destruido hace tiempo. Un ejemplo es la "Ley de Normalización Lingüistica". Aunque no me la he leído, me parece que no respeta la constitución.
http://www.congreso.es/funciones/constitucion
Ese es el enlace del título preliminar de la constitución. En su artículo 3 punto dos hay una salvaguarda clara para el catalán.
Una pregunta:
¿Qué siente un empresario cuando es multado porque su negocio está rotulado en castellano?
En Baleares se rotula en Alemán y se ve como algo natural.
El nacionalismo es imponer la forma de relacionarse las personas en función de una historia inventada o real.
A mí me parece que Catalunya es naturalmente bilingüe. Y como las regiones del mediterraneo son naturalmente abiertas.
Un cordial saludo
Rafael (Málaga)
Rafael: el bilingüisme no és mai "natural". En tot cas, si Catalunya és "bilingüe" ho és degut a la PROHIBICIÓ del català durant segles, per part de la "bondadosa" mare Espanya. Ara que tenim un lleó (el castellà, amb 300 milions de parlants reals) i un cèrvol (el català, amb 10 milions de parlants potencials), no pensi pas que els deixarem solets dins una gàbia. No, doncs el lleó devorarà el cèrvol, òbviament. El cèrvol mereix totes les nostres atencions. A més, només ens té a nosaltres, els catalans. El castellà té molts parlants monolingües que mai l'abandonaran. Com vostè mateix, Sr. Rafael.
Per altra banda, a Catalunya no es sanciona per tenir un rètol en castellà. Es sanciona perquè no està en català. És a dir, vostè pot fer un rètol en castellà sempre que també estigui en català. Països tan "enraderits" com França o el Quèbec ho apliquen de fa anys.
Le agradezco la información que me ha dado de los rotulos. No lo sabía. Pero esto muestra claramente el grado de intervencionismo de la generalitat en la vida de las personas. Lo que esclaviza a los ciudadanos. Y esto irá a más con el nou estatut.
Per altra banda, puedo hablar y escribir bien inglés y francés. Si no ¿por qué crees que leo tan bien el catalá? Y posiblemente al paso que voy aprenderé tu lengua. Y la hablaré sin vergüenza, no porque alguien me obligue (jo soc lliure), sino porque me gusta sin más. Pero me gustaría que aquellos que lo usen lo hagan con seny, para que pueda interesarme más.
En cuanto a Francia te aconsejo que tengas en cuenta dos cosas que su sistema educativo supera con creces al nuestro. Con lo que hablan con más facilidad otros idiomas y además que su visión de un estado fuerte está entrando en crisis. El estado francés puede aplastar la sociedad francesa con sus trabas burocráticas.
El caso de Quebec no lo conozco bien.
Un saludo
Rafael (Málaga)
P.D. Como sabes bien, Franco murió hace 30 años y no volverá (espero). Y ahora Catalunya vive en democracia, cuando sus dirigentes lo permiten.
Benvolgut Rafael de Màlaga,
El cas del Quebec surt molt ben explicat al llibre que li he recomanat al post anterior, 500 preguntas al nacionalismo español. Li insisteixo perquè respon (de manera indirecta, diguem-ne socràtica) moltes de les preguntes que vostè es fa. Atreveixi's amb aquest llibre i veurà com entén moltes coses de Catalunya i, en menor mesura, del País Basc (l'autor és un català desacomplexat i es nota, però no és bel·ligerant amb els espanyols com a bloc abstracte, que això seria absurd, sinó amb certa idea tancada d'Espanya, i analitza arguments de tots els nacionalismes, fent paral·lelismes també amb els casos quebequès i nord-irlandès). L'últim capítol fa una anàlisi molt coherent, per bé que no exhaustiva, del Pla Ibarretxe i d'aquest reforma estatutària catalana que ja veurem si tira endavant (jo espero que no, per raons oposades a les seves).
A mi em va il·luminar la clara formulació que fa l'autor de molts problemes que té Espanya i que no solen anomenar-se pel seu nom (especialment en el terreny lingüístic, que sembla que a vostè el preocupa). Per mi s'ha convertit en el llibre de l'any. Tot i que no acostumo a comprar gaires llibres en castellà (no per res, sinó perquè és més natural llegir en la llengua pròpia que en d'altres), aquest de l'Oriol Vidal el vaig comprar per Sant Jordi i el vaig devorar. Cregui'm, Rafael, aquest llibre és per a espanyols com vostè, que s'atreveixen a pensar, i per catalans, vascos i gallecs (i mallorquins, i valencians, i asturians, i canaris), que vulguin reformular el seu discurs des de la claredat. A mi em va carregar d'arguments per continuar pensant el que penso, però ara amb molt més fonament.
Amb tot el respecte,
Joan
Looks nice! Awesome content. Good job guys.
»
Publica un comentari
<< Inici