Ens l'hem empassat

I un bon article: La derrota de la dignitat, de Víctor Alexandre.

Perruqueria Zapatero

“¡Como me dijo Ártur!”

El joc de l'Estafatut

Una d'aquestes tres imatges no és cap muntatge humorístic. Endevineu quina?







Suposo que, si haveu passat per davant d'un quiosc aquest matí, ja sabreu quina és: la tercera. I és que, ¿com es pot tenir tanta barra com per refregar-nos per la cara l'Estafatut de la Moncloa, alias "el Cepillado", com si es tractés d'un gran assoliment? Només per això ja es mereix el NO. Si afirma que l'Estafatut és millor que l'Estatut del 30 de setembre, cap problema: diem NO aquest diumenge i hi tornem reclamant-li el que diu que és pitjor. Tant li farà, oi?

Per a que podeu fer-vos una idea del que és millor i pitjor, us recomanem aquesta comparativa dels models de finançament entre l'Estatut del 30 de Setembre i l'Estafatut cepillado.

Ibarra demana el sí

A pocs dies pel referèndum ens arriba aquest àudio de Rodríguez Ibarra, demolidor pels indecisos. En ell repassa tots els arguments pels quals ell votaría 'sí' a aquest Estafatut: el finançament segueix igual (l'espoli es perpetua) i ningú reconeix Catalunya com a nació. Aquest àudio és imprescindible. Fem-lo córrer!!!

Encara som a temps d'aturar aquesta immensa estafa al poble català. Lluitem pel NO amb tots els mitjans al nostre abast!

Aquest divendres la Plataforma pel Dret de Decidir fa l'acte final pel NO:

No siguis un claudicant

Cartell nascut arran de l'excel·lent article El claudicant sempre diu que sí, de Víctor Alexandre. Feu-ne difusió!

El Koallach: NO pas, jo votaré NO pas!

NO pas, jo votaré NO pas
a l'Estatut, quina ensarronada.
NO pas, votaré NO pas
com l'Oleguer, anem cap a Ítaca...

La farsa de l' "agència tributària catalana"

Informa e-noticies , a partir d'una notícia d'El País (cliqueu a la imatge per a veure-la més gran):

Hisenda planteja un consorci amb Catalunya sense contingut, de manera que l'Agència Catalana no tindrà personalitat jurídica pròpia. Serà un consorci concebut com un "sistema de col·laboració reforçada", sense personalitat jurídica pròpia, limitat a la direcció de l'impost sobre la renda i sense capacitat recaptatòria. D'aquesta forma defineix el director de l'Agència Tributària, Luis Pedroche, el que hauria de ser en el termini de dos anys el consorci que l'Estatut català ha concebut per a la gestió dels impostos. La proposta no s'ha comunicat oficialment a la Generalitat, encara que fonts del Govern català la qualifiquen d'"inacceptable".

Segons informa El Pais, l'Agència Tributària estatal vol col·locar molt baix el sostre del nou consorci previst en l'Estatut, que pràcticament seria un mer organisme de coordinació entre les dues administracions, sense més competències que les d'establir les grans línies d'actuació en l'IRPF. Encara que aquest impost estarà compartit al 50%, la caixa seguiria en mans del Govern central, així com els plans d'inspecció. La Generalitat vol anar pas a pas en aquesta nova via per exercir la seva autonomia fiscal, però la idea que ahir va avançar Pedroche suposa un mínim avanç. Fonts del Govern català qualifiquen la proposta, coneguda de manera no oficial just el dia que comença la campanya de l'Estatut, de "decebedora". L'Estatut dóna dos anys de termini per crear el consorci.

Pedroche entén que el consorci s'haurà de constituir com "un òrgan col·legiat mixt, amb representació paritària i sense personalitat jurídica diferenciada", en el qual "es prendran les grans decisions de l'impost en l'àmbit territorial". El consorci dissenyarà les campanyes informatives de l'IRPF, els mitjans d'assistència al contribuent i les activitats en les quals s'exercirà més control.

No serà, doncs, el germen de l'Agència Tributària pròpia i única catalana que en algun moment de la negociació de l'Estatut es va plantejar. Els contribuents catalans tampoc no tindran una tercera finestreta on ingressar els impostos compartits. La cosa quedarà més o menys com fins ara, en el cas que la proposta de la Hisenda central tiri endavant.

Realment, hi ha alguna cosa concreta en aquest estafatut? Fins ara dèiem que, comparat amb el Sis-cents del 1979, l'estafatut era un Simca 1000. Però és cada dia és més evident que es tracta del mateix Sis-cents, al qual li han donat una mà de pintura. I si grates una mica, la pintura cau i torna a aparèixer el mateix Sis-cents de sempre.

Ni nou finançament, ni deure de conèixer el català (se'n podrà continuar al·legant desconeixement), ni aeroports (ara parlen de transferir-ne només els deficitaris, no pas El Prat)... i ara tampoc la minsa Agència Tributària Catalana que ens havien promès a mig termini.

Aquí està el problema. L'estafatut és un acte de fe, promeses i paraules buides embolcallades amb els somriures de ZP, Artur Mas i Maragall. Fixeu-vos en com cap dels seus lemes de campanya fa referència al contingut del text. Només fan que treure el fantasma del PP. Com si el PP es queixés molt, actualment, del que n'ha quedat, d'Estatut. El dia després del pacte de la vergonya Mas-Zapatero ja va quedar clar que estaven encantats: